Me olvido de estar a tu lado
y en quanto llega la noche
noto tu ausecncia
tu sombra ya no es la misma
mi llanto nunca termina
y triste en un oscuro palacio de vidrio
te encuentro y te beso.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Pàgines
El canvi climatic ?
PACO GÓMEZ
un blog meu i de la meva amiga
Dades personals
llibres
- eragon ( molt xulo, m'ha encantat)
- geronimo stilton( de 7 a 9 anys es la edad)
jocs
Arxiu del blog
- de gener (1)
- de març (1)
- de febrer (1)
- de desembre (1)
- de juny (3)
- de maig (1)
- d’abril (2)
- de juliol (1)
- d’abril (2)
- de febrer (1)
- de febrer (1)
- de desembre (1)
- de novembre (3)
7 comentaris:
crepusculo?
vui dir la frase?
bueno res fins aquesta tarda
dew ;)
ptns
**josep**
no pero casi, és d'una novela d'amor.
es molt bonica oi??
esk se'm va quedar al cap i mira com k no sabia k escriure l'he escrit.
ptns
PD: fins la tarda
Benvinguts els poemes al teu bloc!, aquest m'encanta.
Frida
ai frida frida que em sembla que ja se qui s'amaga rera el teu anònim...
t'estimo, julia
Es mentida en realitat l'he escrit jo però em feia vergonya dir - ho...
Lo mico repico està molt content, en sentir el teu poema encara se sent més.
Un petonàs.
Lomicorepico.
me conmueve ese llanto. ojalá en tu palacio un dia brille el sol...
Publica un comentari a l'entrada