dilluns, 7 de desembre del 2009

Me olvido de estar a tu lado
y en quanto llega la noche
noto tu ausecncia
tu sombra ya no es la misma
mi llanto nunca termina
y triste en un oscuro palacio de vidrio
te encuentro y te beso.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

crepusculo?
vui dir la frase?
bueno res fins aquesta tarda
dew ;)
ptns
**josep**

Anònim ha dit...

no pero casi, és d'una novela d'amor.
es molt bonica oi??
esk se'm va quedar al cap i mira com k no sabia k escriure l'he escrit.

ptns
PD: fins la tarda

Anònim ha dit...

Benvinguts els poemes al teu bloc!, aquest m'encanta.

Frida

Anònim ha dit...

ai frida frida que em sembla que ja se qui s'amaga rera el teu anònim...
t'estimo, julia

Júlia ha dit...

Es mentida en realitat l'he escrit jo però em feia vergonya dir - ho...

Anònim ha dit...

Lo mico repico està molt content, en sentir el teu poema encara se sent més.
Un petonàs.
Lomicorepico.

Anònim ha dit...

me conmueve ese llanto. ojalá en tu palacio un dia brille el sol...