dilluns, 20 de novembre del 2006


Estimats amicsm'agradaria , comunicarus una cosa ,bull que emdigueu que us sembla aquesst conta :

1 pagina
Un mati clar de primavera, s’estén un ventet suau. I com sempre la Maria encara dorm.
— M‘agradaria ser un gat–exclama la Maria- ells tan tranquils... mai no han de fer res- diu la Maria. La Maria és una nena: maca, agradable
i és divertit estar amb ella , però com totes, sempre fa una mica el mandra.
Dons beta qui que un dia, que la Maria, anava passejant pel bosc amb el seu gat, quan de sobte la Maria va mirar en rere iiii, aaa!!! S’han perdut,- que be, diu la Maria- axis podré descansar millor. I si-si va agafa un mat, de fulles i es va fer un llit, i es va adormi sense pensar amb el que li pudiria passar desprès.
I la Maria dormia i dormia i passaven las ores i els segons.
2 pagina
Fins que al final es va desperta. Ja era l’ora de dinar i la Maria ja tenia gana i estava preocupada per veure que menjaria, la Maria, no va tarda a senti el cric - cric de les s’elsitges mentre es couen, a la Maria, li agraden molt les s’elsigxes com en el seu gat, per aixo, va anar sentin cada vagada mes l’ ulo i el rastre que dexaben les s’elsittges.
i sabeu que es va trobar eee ? dons es va trobar, es va trobar la seva mareta que estava fen una varvacoa ,i amb els ulls plurosus se li va llançar als braços plorant .I des de aquell dia no era matinera no, era la nena mes metinera i matinadora del mon ., i tutom va ser felis i van veure anis.
JÚLIA G.F

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort de les olors, que sempre ens fan de guia!

Anònim ha dit...

Quin conte més maco!
perquè no el continues?
què li va passar al gat?
el va tornat a trobar?

Anònim ha dit...

Es como un gran sueño maravilloso. No es fácil sentir el paso del tiempo, es una sensación que se aprende. Pero es hermoso nacer cada día y sentirnos vivos y queridos.

Un besito