Avui només bull dedicar aquest espai que tinc en demanar a totes les persones que avancen cada dia, que lluiten per tirar endevant enfonsats per la rutina que S'ATURIN un moment, només demano que tothom que en aquest moment esta fent, pensant o escribint alguna cosa PARIN de fer el que fagin, demano que PARI EL MON i que per un moment tothom conecti les seves ments i ens preguntem ON ESTEM ANANT? i no només això sinó que després, seguidament d'aquest instant de conecció ens preguntem novament TOT ES NECESSARI?.
Perque el que jo em qüestiono avui és si de veritat som tots concients d'on anem, de que fem en aquest mon que sembla no aturar-se mai. Que ens ha passat??
En quin moment vam deixar de mirar-nos, de sentir-nos?
En quin moment vam abandonar les families per dedicar-nos al consum?
En quin moment vam começar a prohibir-ho tot ?
En quin moment vam começar a deixar de ser feliços?
En quin moment vam deixar de ser humans?
I el més important...Quan durarà aquest moment?

Bona nit.

http://www.youtube.com/watch?v=RBHBSaRSw3Q

எஸ்டோ வ பர ,மி அமோர் வேர்டதேரோ, ஜோசெப்.
யோ டே சிகோ ஈஸ்பெரண்டோ தண்டோ ய து என் மி நுண்க டே தாஸ் பிஜடோ, ய போர் ஏசோ டே தென்கோ கியே என்கோன்ற்றர்!

"Quando tenga valor para hablar dire que tengo miedo de vivir sin
volver a escuchar como suena un TE QUIERO "

( Somos - Melocos)

Me olvido de estar a tu lado
y en quanto llega la noche
noto tu ausecncia
tu sombra ya no es la misma
mi llanto nunca termina
y triste en un oscuro palacio de vidrio
te encuentro y te beso.

Bueno, pues que el cole s'acaba ....
i comensa L'ESTIU!!!!!
que guay!!!!
Avui li vui dedicar el blog a una amiga de les bones
que marxa del cole, del barri, de la ciutat...
només bull dir - li que si no li ha quedat prou clar amb la festa sorpresa que li he muntat
que TESTIMO MOLT MARIONA!!!!
Són masses moments, emocions, records i pensaments els que em passat i compartit juntes per oblidar - los! Aquella nena que s'ha endut el glovus que hem tirat, farà realitat els nostres somnis, i creixerà amb la nostre mentalitat!

TE QUIERO, SEGURO

ME QUIERES, LO DUDO....

Me gustaria poder juntarme contigo y que el tiempo no passara por unos segundos...

Se que eso depende de ti ... =)

LA CARTA QUE ME ROBÓ EL CORAZÓN, OJALÁ ALGUN DIA SE DIRIJA A MI:

- volveré tan rápido que no notarás mi ausencia, cuida de mi corazón, lo he dejado contigo. Edward. (La realidad nunca alcanzará a la ficción.)

M'HE PASSAT LA VIDA PENSANT QUE CADA COSA QUE FEIA HI HAVIA ALGÚ QUE L'AVALUAVA QUE LA VIVIA, PENSAVA QUE HI HAVIA ALGÚ QUE M'OBSERBAVA CONTINUAMENT... TOT EL QUE FEIA HO TENIA CONDICIONAT PER AQUEST ELEMENT DE LA MEVA IMAGINACIÓ, QUAN ESCRIVIA AL MEU DIARI, EL DEIXAVA MIG OBERT PERQUÈ QUAN ELS MEUS PARES ENTRESSIN A L'HABITACIÓ A TAPAR - ME L'OBRISSIN I EL LLEGISIN, POTSER HO FEIA PERQUE NO TENIA PROU VALOR PER EXPLICR - S'HI LES MEVES PENES DE VERITAT EL QUE JO SENTIA DIA A DIA, POTSER SIMPLEMENT HO FEIA PER DIVERSIÓ, NO HO SE, LA VERITAT ÉS QUE MAI HE ARRIBAT A SABER SI ELLS HAVIEN OBERT I LLEGIT ALGUNA VEGADA EL DIARI O NO, PERÒ MAI M'HE ATREVIT A PREGUNTAR - S'HI. LA VERITAT ES QUE ESPERO QUE ELLS FENT UN TOMB PER INTERNET ARRIBIN EN AQUEST BLOG I LLEGEIXIN AIXÒ.
ARA HE PENSAT QUE A LA VIDA S'HA DE DISFRUTAR CADA ESCÚ A LA SEVA MANERA, QUE NO HAS DE ESPERAR QUE ET VINGUIN A BUSCAR, HAS DE SORTIR TU A LA VIDA, LLENÇAR - T'HI I LLAVORS, ALGÚ ET VINDRÀ A BUSCAR, ... AQUEST POTSER SI QUE ET VIGILARÀ A LES NITS.. =)
JÚLIA